Retaule en gris, de Joaquim Amat Piniella

L’editorial Bromera, a la seva col·lecció “Els nostres autors”, número 71, publica el recull de narracions de Joaquim Amat Piniella sota el títol de Retaule en gris.  L’origen d’aquestes narracions es remunta a 1996, quan David Serrano localitza a casa del fill d’Amat Piniella una maleta amb el seu llegat literari, intel·lectual, epistolar i fotogràfic.

Dintre aquella maleta va aparèixer el mecanoscrit original no censurat de la gran obra de la literatura europea concentracionària K.L. Reich (editada el 2001 per Edicions 62 i que va ser tres anys lectura obligatòria al Batxillerat), els 71 poemes escrits dintre el camp de concentració nazi de Mauthausen Les llunyanies, poemes de l’exili (Columna L’Albí, 1999), el major volum de poesia traumàtica escrita dintre un camp nazi, i alguns originals inèdits com el que ara publica Bromera.

El llibre presenta tres blocs temàtics, que són a bastament analitzats en una extensa introducció de Serrano sota el títol: “L’Amat, un intel·lectual compromès i sensible”:

En primer lloc, les narracions que tenen per espai de reflexió la guerra i els camps nazis, on l’empremta de la derrota esdevé explícita i anorreadora.

En segon lloc, la figura de l’escriptor que, enmig del naufragi polític i cultural, malda inútilment per sobreviure i, finalment, esdevé arrossegat per la força destructora del context opressiu.

En tercer lloc, el gran gruix el formen narracions que composen un mosaic dels personatges que representen els perdedors de la guerra: des dels immigrants a la gran ciutat que, fugint de la misèria del camp passen a formar part dels oblidats a les grans ciutat, passant per la metàfora de les prostitutes en el context del nacional-catolicisme, els arribistes, els embogits i un llarg etcètera de personatge que busquen vies inútils d’escapatòria, ja sigui a través del sexe, l’escriptura, la beguda, la bogeria, el somni…

Una veritable “retro tabula” que ens permet descobrir escenes de la miserable vida anònima i interior de la duríssima postguerra barcelonina.

Anuncis

Quant a davidserranoblanquer

(Sabadell, 1966)
Aquesta entrada ha esta publicada en Crítica/ crònica, Educació, Llibres, Memòria democràtica. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s