Imre Kertész, nobel desconegut (cicle 4a sessió)

Dimarts 6 hi ha hagut la quarta sessió del Cicle Literatura Concentracionària, organitzat per Joan Delgado, director de la Biblioteca Francesc Boix del Poble Sec i David Serrano.

Malgrat que el tema versava sobre la figura de l’escriptor hongarès Imre Kertész, Premi Nobel de Literatura el 2002, una figura de referència dintre la literatura dels camps nazis, però considerat escriptor de culte, de minories, hermètic i polèmic, la sala de la Biblioteca va quedar materialment petita per acollir la quantitat de gent aplegada. Cadires plenes i gent jove asseguda al terra per arreu. Confirmació de l’èxit de la iniciativa endegada per primera vegada enguany.

La conferència ha tingut dues parts:

1. En la primera s’ha descrit el concepte que té Kertész de literatura i la seva vinculació amb la memòria, el record, l’experiència i la realitat. Kertész converteix la seva experiència en la matèria bruta de la seva literatura. No hi ha recreació ni testimoniatge sinó la voluntat de construir, a través del llenguatge, hermètic i simbòlic, un món que ajudi a entendre les conseqüències ètiques d’una trajectòria traumàtica: primer durant la persecució jueva que el durà a diversos camps de concentració amb 14 anys, i després patint la repressió kádarista a la Hongria comunista.

2. En la segona part, s’ha analitzat l’obra que el va du al Nobel, “Sense destí”, a la qual ens hem acostat a partir de les pròpies reflexions de Kertész a “Fiasco”, “Dossier K” o “Diario de la Galera”, però especialment a “Un instante de silencio en el paredón” i “Kaddish por el hijo no nacido”. Serrano ha analitzat amb precisió i detall tant la seva estructura en 9 parts: com a conseqüència d’una concepció homèrica del món, entès com el terme d’una creació que du a la redempció, com a la intenció prèvia de l’autor, imprescindible per entendre’n el tipus de proposta.

La novel·la parteix de la premissa que el que es pretén és desconcertar el lector per tal que, sense les proteccions de les convencions i els prejudicis, s’enfronti a l’horror de la mà d’un adolescent construït a partir de tropismes. Constantment, Koves ens porta cap a l’abisme, cap a la provocació mitjançant el despullament ètic constant, fet que genera que arribi a afirmar que l’indret on es gasejaven els nens era molt bonic. Serrano ha resseguit tant els problemes morals que va generar en la primera edició hongaresa aquesta afirmació, com en les successives castellanes que tenim a mans.

Pas a pas, els nou capítols va ser desgranats a partir dels propis mots de Koves, el jove obligat a ser jueu i, per tant, a patir un destí que no ha buscat ni hi creu. Tot plegat ens du al concepte d’absurd tant pel que fa a la possibilitat de supervivència com a la de la seva mort, que hauria estat igualment injustificada però alhora considerada una anormalitat dintre el sistema concentracionari, pensat per a eliminar de manera sistemàtica, industrial i asèptica les persones, especialment els jueus.

L’alliberament final esdevé una presa de consciència en què els tropismes es transformen en denúncia, Koves “Odia”, i odia tothom per haver permès, pas a pas, com afirma Kafka, que un sistema com el nazi arribés a convertir l’horror en absurda normalitat. Koves denuncia així tant la comunitat jueva, que accepta el càstig com a conseqüència dels seus orígens, com a la resta del món adult, el qual, parafrasejant Jean Améry, era el responsable de vetllar per la seva integritat, atesa la seva confiança absoluta en l’home.

Al final, un seguit de preguntes van fer referències als conceptes de memòria, història, testimoniatge i els paral·lelismes amb altres dictadures com les sud-americanes.

 

Advertisements

Quant a davidserranoblanquer

(Sabadell, 1966)
Aquesta entrada ha esta publicada en Educació, Llibres, Memòria democràtica. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s