Panoràmica literatura concentracionària (Cicle, sessió 1)

Dimarts 14 a les set de la tarda es va fer la primera xerrada del Cicle de literatura concentracionària a la Biblioteca Francesc Boix del Poble Sec, a Barcelona. Es tractava de la conferència introductòria en què David Serrano, codirector del cicle juntament amb Joan Delgado (director del centre), va desgranar conceptes, obres i autors de referència per contextualitzar el cicle.

Davant d’un públic que omplia l’auditori i que deixava gent dreta en la seva part posterior, Serrano va començar la xerrada justificant la idoneïtat de confegir un cicle com aquell, una iniciativa força inèdita  tenint present que consta de fins a 8 sessions.

Després de repassar-ne els continguts específics, la justificació va girar al voltant de la necessitat d’establir ponts de diàleg entre el passat i el present per tal de poder entendre’ns una mica millor i, així, poder construir un futur més democràtic. Va fer esment de l’actualitat dels fets en dos exemples: la repercussió de la mort de Manuel Fraga Iribarne i l’encausament al jutge Garzón per la seva aplicació de la Llei de la Memòria Històrica. Aquesta primera part va acabar amb un seguit de reflexions que connectaven el fenomen de l’Holocaust amb tragèdies més properes en el temps: Iugoslàvia, genocidi tutsi, tortures a Abu Ghraib.

A partir d’aquí, Serrano va resseguir de manera precisa la vinculació del republicanisme en la literatura catalana que afronta el fenomen. Van sorgir els noms de Montserrat Roig, Neus Català, Mercè Núñez, Amat Piniella, Pere Vives, Mercè Rodoreda, Vicenç Villatoro, Maria Àngels Anglada, etc. Cada un d’ells va ser descrit, contextualitzat i analitzat des del punt de vista de la seva singularitat, aportació conceptual, importància, etc.

La segona part va girar al voltant d’alguns dels grans noms de la literatura testimonial i assagística: Semprún, Levi, Kertész, Celan, Antelme, Améry, Wiesel, etc. Però també Arendt, Traverso, Bauman.

Aquesta segona part formava part d’una tria de Serrano per tal que apareguessin alguns dels motius, pretextos i temes propis d’aquest tipus de literatura: des del tren de la deportació al remordiment, de la mort al concepte d'”aparecido”, del de “musulman” al del “Nou Home” que sorgeix de les cendres del camp, de la victòria pòstuma de Hitler a l’escepticisme amb què la societat es considera que no ha afrontat sufientment les causes de l’horror dels camps.

Serrano va glossar també alguns recursos audiovisuals, justificats per la seva aportació a l’evolució de la lectura del fenomen: “Nit i Boira”, “Shoah”, “Gueto” i determinades obres de ficció. Va sorgir així la distinció entre els conceptes de realitat, versemblança, veritat.

La part final va contenir un intens debat sobre els autors que haurien de ser considerats canònics, els oblits habituals, etc.

Advertisements

Quant a davidserranoblanquer

(Sabadell, 1966)
Aquesta entrada ha esta publicada en Educació, Llibres, Memòria democràtica. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Panoràmica literatura concentracionària (Cicle, sessió 1)

  1. Fabiana ha dit:

    muy bien!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s