Un cadáver en el espejo, presentació

En un vespre plujós, es presenta a la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell el darrer llibre de David Serrano, Un cadáver en el espejo. La odisea de Juan Camacho: Gádor, Mauthausen, Montevideo, Quaderns del CILEC,2-Junta de Andalucía.

En trobareu una enrevista a:

http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/faces/home.xhtml

I crònica a:

http://www.ara.cat/ara_premium/cultura/Lodissea-dun-tenac-guerrer-oblidat_0_434956501.html

Aquesta és la seva portada, i si voleu saber qui són aquests de la foto de baix, continueu llegint:

Es tracta de Juan i els seus companys, el 1938, a Corbera, amb vestit moros, esperant l’arribada del 13 exèrcit marroquí, que aixafaria les tropes republicanes.

L’acte el va obrir la FBC agraint la possibilitat de presentar una obra que entra en consonància amb els objectius de la Fundació. Seguidament Manuel Costa va glossar la figura com  investigador de David Serrano. I davant l’absència d’Esteban Martínez, que va assessorar l’autor en la redacció castellana del llibre, Rosa Toran, Presidenta de l’Amical de Mauthausen va resseguir la figura de Camacho segons la seva coneixença i va explicar els  diferents exilis.

Serrano va explicar inicialment que aquest llibre significava necessàriament un punt d’inflexió en la seva trajectòria perquè el testimoniatge dels camps nazis ha arribat a la seva fi. També perquè el va obrir i el tanca amb Amat-Piniella com a fil conductor de les seves recerques. Va anunciar la primícia que Bromera Edicions editarà les narracions inèdites de l’intel·lectual manresà, centrades en la guerra, l’exili, Mauthausen i la Barcelona “canalla del Raval i la Paloma”.

Posteriorment, l’autor va comentar que fruit de l’avançada edat de l’autor, cosa que dificultava la memòria del passat, va decidir fer una obra que incidís especialment en la construcció del testimoniatge seguint el guiatge del teòric Phillipe Lejeune, perquè en ell hi trobà dos dels elements fonamentals: trobar-se al final del cicle vital i haver patit una experiència colpidora. També s’hi acostà des de la voluntat d’investigar sobre allò que Boris Cyrulnik ha donat a conèixer com a resiliència, és a dir, la capacitat de “suportar i superar una experiència traumàtica continuada.”

L’autor considera que el llibre va adreçat a “les noves generacions, necessitades més que mai de referents ètics de conducta”. Serrano va comentar que havia desestimat altres històries perquè no tenien aquest component ètic que Camacho li oferia.

Serrano explicà diferents anècdotes sobre el personatge, els motius de la seva conèixença, la relació empàtica que van establir i el seu curiós viatge a casa seva, a Shangrilá, prop de Montevideo: “Ell ens esperava a les portes del barri, amb una bicileta i un bastó, un bastó que ens havia de protegir de la violència del barri, on tothom vivia entre reixes”. I on van parlar entre reixes de Mauthausen, tota una paradoxa.

L’autor va resseguir a partir d’anècdotes suggeridores les diferents etapes de la vida “heroica des de la humilitat” de Camacho: amb 16 anys va allistar-se voluntari al front, amb 19 es va exiliar, amb 20 estava lluitant contra els nazis al front aliat belga i amb 21-22 entrava a Mauthausen, on s’hi va estar prop de quatre anys.

En un gir propi dels cicles de la història, Camacho, que havia buscat la felicitat a l’Uruguai, on s’havia casat i tingut dos fills, tornaria a lluitar, prop de la cinquantena d’anys quan el 1973 es produí el cop d’estat de Bordaberry. Col·laborador del Frente Amplio “va patir la persecució del seu enllaç, Humberto Pascaretta, un dels líders de Central Batlle, finalment torturat i assassinat i retornat a casa en una caixa.”

Finalment va tancar l’acte amb la reflexió sobre “Todo cambiar”, cantada per Mercedes Sosa i amb lletra d’un membre del mític grup Quilapayún, perquè tot i ser un dels grups que van marcar la infantesa de l’autor, “perquè els meus germans la posaven tothora i jo no entenia la lletra, finalment va resultat que Juan Camacho, que la idolatrava, em va ajudar a entendre el seu significat: tots canviem, com ho havia hagut de fer Juan Camacho, però el que mai no canviaria seria l’amor vers la seva gent i la seva pàtria, una pàtria que en Juan Camacho era la libertat per la qual havia lluitat tota la vida”.

Advertisements

Quant a davidserranoblanquer

(Sabadell, 1966)
Aquesta entrada ha esta publicada en Llibres, Memòria democràtica. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Un cadáver en el espejo, presentació

  1. Juan Antonio Almansa Almansa ha dit:

    Buenos días David, gracias por tu libro sobre Juan Camacho.
    Quiero ponerme en contacto contigo, como me pones en tu dedicatoria del libro me encantaria enseñarte mi pueblo Gádor, también me gustaria presentar tu libro “Un cadáver en el espejo” aquí en Gádor, ahora el equipo de gobierno municipal del PP no estaría por la labor de informar sobre la memoria historica, estoy convencido que PSOE vamos ganar las siguientes elecciones municipales y programaremos como se merece un acto de presentación de tu libro.

    Te llamare cuando disponga de tu teléfono.

    Un abrazo y gracias por tu trabajo.

    Juan Antonio Almansa Almansa
    Sec. G. del PSOE de Gádor y candidato a la alcaldía de Gádor.

  2. Manuel ha dit:

    Hola David, desconocía la existencia de tu libro y tengo mucho interés por poder adquirirlo, te ruego me digas cómo se comercializa o si me lo podías enviar contrareembolso. Lamento muchísimo la carencia de acciones para reivindicar la memoria histórica de mi pueblo, Gádor, del que tantos ciudadanos tuvimos que emigrar para buscar una vida mejor.
    Así que recibe un afectuoso saludo.

    Manuel Marín Díaz

    Sº Provincial de Ord del Territori PSPV-PSOE Alacant

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s