Les bruixes de Salem

Ja hem començat. Dissabte vam fer un primer assaig general a les 6 de la tarda i després una prèvia a les 10 del vespre. Diumenge una segona prèvia. L’estrena és dissabte 27 de novembre.

Està borratxo, agutzil? No, excel·lència, és un lloc fred i aquí no hi ha foc…. Digues el monòleg assegut. Un càsting… caram! Ara digue’l des d’allà fora. Em veuràs?… Ara digue’l confidencialment! Treu la veu del diafragma…. Vols seguir llegint…?

Tens bona veu, sí, omples amb la veu, treballa-la! Agustí, treu-li la veu de nas, mmmmnyeeeeè! Cagum Sant Cugat! Crit de guerra abans de retornar a la posició 1. Perquè la posició 0 són les nenes. Dilluns actes 1 i 2, dimarts i dijous 3 i 4. Dimecres? Calla, novato, no hi ha assaig… Senyor Parrrrris! I en Putnam? És mentida! Noooo, ara hem de dir Patnam! Com? Batmannnnn! L’altre crit… El senyor Hale porta el frontal per veure les nenes com es despullen en el ball nocturn… Pacooooo! Oi ut va lori-sa! Paco, oi va, porta la Visa! Avui toca de 5 a 11 amb pa amb tomàquet. Que bé que s’està sobre l’escenari! Surto a fumar, a fora, sí, a fora!

D’abril a juliol llegim, a poc a poc, anem provant i ens veiem poc. A partir de setembre apareix un quadrant concentracionari a la sala d’assaig, aquella que té les mides de l’escenari marcades a terra i una fotografia de la maqueta de l’escenografia perquè ens hi familiaritzem. Tothom té el vestuari triat. Jo el demano durant un mes, cada dia. Sóc l’últim? Herrick, vesteix-te! Però si no tinc vestuari! Encara no? Penso que no em deuen voler, potser… La Mireia quan tothom és a l’escenari em vesteix, prova diverses coses, sóc un poli enorme….

 

He d’anar al gimnàs… És impossible treure’s les botes de plàstic al cap de dues hores de suar-hi, s’enganxen als peus i les cames… Y el arroz con leche, Tituba? Va, ara de veritat! Vinga que això sembla els Pastorets! Va, va! Gorra d’Spielberg. Em fan nosa els llums! Y el arroz con leche, Tituba? Vigileu! Vi-gi-leuuuu! Pensàveu que els vèieu? Hi ha frases que tots les sabem i les repetim en veu baixa. Ens movem per darrere l’escenari. Ensopego amb el graó. Bona, Herrick, com que al final vas borratxo! No, és que les botes són molt llargues. La Montse es desploma un dissabte; penso que no havia vist encara aquella escena: “Caram, com s’ho fa per semblar tan real????” Enric: “No, no, aneu a buscar aigua!” Un sust! Faig de Danfort, faig de Cheever, faig de Francis, faig d’Abigaíl, faig de… el que calgui…. Tu, prova, treu la veu, això t’anirà bé…

Anuncis

Quant a davidserranoblanquer

(Sabadell, 1966)
Aquesta entrada ha esta publicada en Crítica/ crònica. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Les bruixes de Salem

  1. Montse ha dit:

    Que vagi molt bé l’estrena!!

  2. Montse ha dit:

    Que vagi molt bé l’estrena!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s