Eduard Márquez a l’aula

L’Eduard és un bon amic i, sobretot, un escriptor a qui admiro pel seu compromís, per la seva feina amb la nostra llengua i pels temes que tracta. Són els que a mi m’interessen. Ens vam conèixer el 2004 arran de la meva petició d’entrar a l’aula a explicar el procés creatiu d’una novel·la. Els alumnes van quedar embadalits amb la seva paraula, directa i profunda. El 2006 vaig aprofitar l’edició de la seva celebrada La decisió de Brandes per fer-li una extensa entrevista estiuenca  a Quadern. Anava acompanyada d’un reportatge fotogràfic als jardins del Col·legi de Doctors i Llicenciats. Són les images d’aquest article.

Una de les seves novel·les, El silenci dels arbres, és una de les obres que més m’ha emocionat de les que he llegit els darrers anys, més encara si penso en escriptors catalans.  La seva prosa poètica, el seu ritme musical i la seva estructura ben travada, esdevenen  una eina d’aprenentatge excepcional per ensenyar  a construir narracions, un dels objectius de la feina dels estudiants aquest quadrimestre.

Márquez va oferir una magnífica classe magistral als nostres estudiants. Una classe sobre les interioritats i els processos d’escriptura d’ El silenci dels arbres i sobre la professió d’escriure en general. 

Va començar detallant el llarg procés de gestació, que comença amb una anècdota que dispara tot el procés. Un procés de gairebé tres anys, una part substancial del qual se centra en la fase de documentació i aprenentatge, i que continua amb un treball de camp, viatjant al mateix Sarajevo poc després de l’acabament del setge.

La construcció dels personatges, la decisió sobre l’ús del temps i del punt de vista centren una fase decisiva quant a l’ús de les tècniques, posades al servei de les necessitats escriptores. Reveladores resulten les imatges que l’Eduard porta sempre sota el braç, que recorden la gent que va conèixer en la ciutat assetjada, punts de partida dels seus protagonistes.

Finalment, les diverses fases d’escriptura, amb els mecanoscrits originals, corregits fins a l’extenuació, mostren la manera de treballar de Márquez: meticulós, precís, autoexigent fins a límits impossibles.

El resultat final, una obra canònica, una petita joia traduïda ja a força llengües i que ha obtingut el reconeixement de bona part de les instàncies canonitzadores: el públic lector, la crítica, l’acadèmia, el món editorial.

Una oportunitat única per als estudiants de conèixer de primera mà la manera de treballar de Márquez, als antípodes de la que vam poder gaudir i conèixer de Blanca Busquets, arran de la seva visita per comentar el procés creatiu de la seva novel·la Vés a saber on és el cel, que els estudiants també havien llegit i analitzat.

Anuncis

Quant a davidserranoblanquer

(Sabadell, 1966)
Aquesta entrada ha esta publicada en Crítica/ crònica, Educació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Eduard Márquez a l’aula

  1. Alejandra Arbiol ha dit:

    La xerrada d’Eduard Márquez, va ser de gran utilitat per a nosaltres, els escriptors de futures novel·les. Gràcies als seus consells referents als personatges, dialegs, narradors i temps verbals, ens podem fer una idea més clara del procés d’escriptura, que aparentment pot semblar més facil del que realment és. Eduard Márquez, va llançar un missatge molt clar: quant menys millor.

  2. Laura MARTOS ha dit:

    Polifacètic i precís en el que fa, Eduard Márquez aconsegueix generar móns en mig de la solitud absoluta. Un llarg procés d’investigació i creació li ha permès confeccionar una obra mestra de la literatura catalana: “El silenci dels arbres” és un llibre amb ritme que t’apropa a la realitat.
    Quin preu estem disposats a pagar per aconseguir allò que estimem? Que cadascú cerqui la seva pròpia resposta, tanmateix, en l’obra de Márquez es veu que fa allò que estima i això li impedeix fer-ho malament.

  3. Maria Costa ha dit:

    La classe magistral de l’Eduard Márquez va ser excepcional. Ens va descriure el procés creatiu que havia fet amb “El silenci del arbres” i ens va parlar de tot allò que hauria de tenir una bona novel·la. Per últim, ens va respondre a diverses preguntes. Una d’elles va ser si estava satisfet amb el seu treball, després d’haver dedicat tant de temps per crear la seva obra literària. Ell va respondre: “ Jo faig allò que volia fer quan tenia set anys, la meva relació amb la literatura és una relació totalment moral i per això em dedico tant. No puc, ni vull trair al nen que vaig ser”. Sensacional.

  4. marina garcia ha dit:

    L’Eduard Márquez ens va presentar a la xerrada sobre el procés de creació de la seva novel·la, El silenci dels arbres, una actitud molt propera i plena d’humor. Crec que el fet que Márquez ens presentés en fotografies i documents tot el seu treball de recerca per a la creació de la seva novel·la ens va servir com a eina útil per a el·laborar les nostres. En tot moment, “el nen que volia escriure” va transmetre la seva passió per l’escriptura.

  5. Catalina Bestard ha dit:

    Buena e interesante charla, que repasó por encima todas las fases de la escritura de una novela.
    Muy util para cualquiera que se encuentre (como es mi caso) por primera vez enfrente de una hoja en blanco intentando escribir algo coherente.
    Es gratificante saber que la forma metódica y esquematizada que nos enseñan en clase, tambien es usada por escritores profesionales.
    Comparto con él su opinion sobre las descriciones largas e innecesarias que pueden hacer que se pierda la atencion del lector.
    En definitiva, mejor una escritura breve y precisa que una extensa fila de adjetivos que no aportan nada nuevo.

  6. Chiara Piazza ha dit:

    Pura dinamita! Cada frase que va compartir, provocava una reacció immediata als assistents de la xerrada : rialles, mirades, admiració, sorpresa, reflexió… Un home que, se’ns dubte viu al pol oposat de la indiferència.

    El motiu de la seva visita a la facultat: El silenci dels arbres, una novel.la que es pot catalogar com a literàriament intocable. Però Marquez va ser generós i a partir d’aquesta novel.la, va desglossar el seu mètode de treball, on la dedicació, la precisió i l’amor incondicional a la llegua son la clau d’una feina ben feta.

  7. Marina Muñoz ha dit:

    Com vèncer el pànic al full en blanc? Tres anys va estar Eduard Màrquez documentant-se, el resultat: El silenci dels arbres. Apropar-se a realitats com el cas del setge de Sarajevo i descriure-les tal i com ho ha fet demostra la gran qualitat com a escriptor. La seva fidelitat a la frase de menys és més es plasma a la seva útima obra on no hi falta ni hi sobra res.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s