Illusionarium, màgia al TGB

No he estat mai un amant de la màgia i de tot el que representa. Bàsicament perquè, ho confesso, m’emprenya no saber com m’enganyen. Alhora, però, també he de reconèixer que em quedo embadalit quan això passa.

Això sí, si et toca pujar a l’escenari…

Doncs llavors la màgia ja no la tens a tocar sinó que et toca tocar-la, fer l’índio i alhora veure davant dels teus ulls tot allò que té  d’impossible el que fan Aliskim i Luna.  I la veritat és que el mag Aliskim i la Luna presenten un espectacle ben reeixit.

No es tracta de jocs de mans i de coloms i barrets… No, es tracta de diversos trucs vinculats a la Luna, que és esquarterada, empalada, cremada, ofegada… Buf  un llarg etcètera, tot amb la posta en escena típica dels mags, fum, poses forçadament teatrals, música d’intriga…

I llavors arriba el moment que et toca pujar a l’escenari, o baixar, perquè portes americana, i et toca lligar la Luna, i posar-la dintre un petate, i lligar-lo amb una bossa industrial i amb la teva jaqueta entre els braços emmanillats… I ella en surt, del petate, vestida amb la teva jaqueta… Màgia a peu de pista.

Una estona màgica de distracció per als petits, que van xalar de valent, i per als grans, que ens vam tornar petits!!

Advertisements

Quant a davidserranoblanquer

(Sabadell, 1966)
Aquesta entrada ha esta publicada en Crítica/ crònica. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s