Magnífics Sons, al Teatre Gaudí Barcelona

Una de les coses que et fa més il·lusió quan fas de professor és que els exalumnes es recordin de tu. Que es recordin de tu perquè tenen coses importants a dir-te, perquè els fa il·lusió fer-te participar de fets importants de la seva vida.

I aquest cap de setmana m’ha passat una situació d’aquestes. La Maria i la Marta Torras han estrenat obra a Barcelona, la capital! I si ja en les anteriors m’havien convidat però no havíem pogut coincidir, aquesta vegada la “pressió” de les dues germanes, del TGB i del Lluís Gifré han estat definitives. Els ho agraeixo molt, són gent que es fa estimar.

Divendres estrenaven en aquest coquetó teatret del carrer Antoni Maria Claret, 120. Ple a vessar…

Es tracta de la posada en escena d’una tria de cançons dels millors musicals, amb noms com Andrew Lippa, Dunkan Shein, Scott Alan, Bryan May o Andrew Lloyd Webber. I on la Maria i la Marta despleguen un repertori divers, amb estils musicals variats: jazz, blues,  pop… I això acompanyat del piano de JJ Caro i la guitarra d’Albert Faz.

Un total de 19 cançons d’una bellesa emotiva i corprenedora. Una posta en escena sòbria i intel·ligent. Un escenari fosc on brillen amb llum pròpia les dues germanes, cada una amb el seu estil i la seva gràcia dramàtiques, perquè aquí la seva interpretació va més enllà de les seves veus portentoses, aquí actriu i cantant s’uneixen en una simbiosi que està a l’alçada dels millors duets.

És d’agrair la retolació en català de les lletres. Lletres que parlen d’amor i de desamor, els grans temes. Però que parlen també d’esperança, que a voltes juguen amb l’espectador i que creen situacions rodones, com les escenes de l’escombra,  del carretó de la compra o de la nina que canta en els braços de la Maria.

Una delícia d’espectacle. Dues exalumnes que ja no ho són: són dues grans actrius; dues grans cantants; dues grans persones; dues amigues. Gràcies, Maria; gràcies, Marta. Endavant!

Advertisements

Quant a davidserranoblanquer

(Sabadell, 1966)
Aquesta entrada ha esta publicada en Crítica/ crònica. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s