K.L. Reich i David Serrano, per Jaume Macià

Coincidint amb el dia en què es compleixen els 65 anys de l’alliberament d’Auschwitz, el Dia Internacional de l’Holocaust (27 de gener), el Departament de Català de l’EOI de Sabadell (www.xtec.cat/eoisabadell) ha organitzat un acte entorn del llibre K.L. Reich, de l’escriptor Joaquim

Amat-Piniella. Ha estat una brillant xerrada a càrrec de David Serrano i Blanquer, professor de la Universitat Ramon Llull i el millor especialista del país sobre literatura concentracionària europea. L’acte ha reunit una quarantena llarga de persones, la majoria dels quals alumnes de català que han llegit la novel·la, com també l’excepcional presència d’una familiar d’un deportat a Mauthausen.

David Serrano, autor d’una llarga obra assagística i director de Littérature européenne des camps de concentration et d’extermination nazis. Dictionnaire critique (Unió Europea, Fundació Ars, 2007), volum no fa gaire presentat a París, ha començat recordant que Amat-Piniella ocupa un lloc molt destacat entre els autors de l’esmentat gènere, al costat de Primo Levi, Imre Kertész o Jorge Semprún.

En K.L. Reich, J. Amat-Piniella ens explica d’una manera en part ficcionada la seva terrible experiència de cinc anys de reclusió forçada a Mauthausen (camp de concentració austríac on el 70% dels presos moriren, percentatge, però, no tan alt en el cas dels 7.500 presos polítics catalans i espanyols que hi foren confinats).

La novel·la fou enllestida a Andorra als anys quaranta, però ja fou iniciada al mateix Mauthausen (l’autor canviava pa per llapis de carbó, estimulat pel seu lema: “M’ho poden prendre tot menys la paraula”). Amat-Piniella no tenia, doncs, cap referent literari quan escrivia sobre el tema i, doncs, fou un capdavanter en aquest tipus de literatura (pensem que Semprún, per exemple, necessità disset anys per a veure’s amb cor d’escriure sobre l’horror viscut). L’obra va conèixer greus problemes amb la censura. No veié la llum fins a principis dels seixanta i encara en una versió un 40% més reduïda que l’actual, text íntegre que va aconseguir recuperar fa poc el mateix D. Serrano després d’una laboriosa recerca dels mecanoscrits originals, trobats finalment en una masia de la Sénia, dins una maleta.

Per mitjà d’una didàctica presentació en power point, David Serrano ens ha donat una clara idea d’aquest testimoniatge literaturitzat i del context general i del particular de l’autor. També ha analitzat amb profunditat l’obra llegida, el seu llenguatge i simbologia. Ha insistit en la dificultat que tenien els presos per a fer comprendre als de “fora” una vivència tan dura i inimaginable per la seva cruesa, que s’escapa de les possibilitats expressives del llenguatge corrent i que, curiosament, per a poder-la fer creïble, cal recórrer sovint a la metàfora i al símbol.

La xerrada s’ha clos amb èxit amb un animat torn de preguntes per part dels assistents, que han constatat la importància de recuperar la memòria històrica per assegurar la pau. Per més informació: http://www.xtec.cat/eoisabadell

Anuncis

Quant a davidserranoblanquer

(Sabadell, 1966)
Aquesta entrada ha esta publicada en Llibres, Memòria democràtica. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s