Exquisidesa i luxe

Josep Casamartina continua amb la seva feina inacabable de pedagogia al voltant del paper de l’alta costura en el marc de la cultura, de l’art, a Catalunya i la resta de l’Estat, en aquest cas entre 1920 i 1980, amb especial atenció al període franquista. L’organització d’una mostra a Oviedo a finals del 2009 ha estat una excel·lent excusa per treure a la llum la fastuositat, el treball, el disseny i el lluïment d’una sèrie d’artistes del fil i l’agulla. L’edat d’or de l’alta costura.1920-1980. La col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau és una obra exquisida en la seva presentació, el seu format, els seus continguts didàcticament contextualitzadors, per als no experts en la temàtica, i rigorós en els seus plantejaments i propostes d’anàlisi, per a aquells que realment coneixen el món de l’alta costura.


Difícil resultaria d’entendre la lectura cronològica i nominal que ens proposa Casamartina sense les esplèndides fotografies que acompanyen aquest volum, obra de Jordi Puig, que demostren el respecte, la cura, la passió vers els teixits, les formes i els colors i, alhora, transmeten realment la grandesa dels materials i les solucions aconseguides pels grans noms de la moda durant aquests llargs 60 anys de luxe, ostentació i bon gust. Unes imatges d’una bellesa singular, tant en el detall com en la perspectiva general, la composició, la perspectiva escollida, la il·luminació i el tractament dels colors. Tot un plaer per als sentits, i per comprovar, com no podria ser d’una altra manera, que tot torna en la moda, i que peces singulars dels Pedro Rodríguez dels cinquanta o dels Manuel Pertegaz dels seixanta podrien ser objecte del desig avui dia perfectament: una esplèndida combinació d’elegància i classicisme que sobten, il·luminen una certa manca d’idees actuals.
Casamartina, prologat per Margarita Rivière, analitza amb destresa i habilitat didàctica les claus per comprendre la fascinació que embolcalla Barcelona des de finals del segle XIX pel disseny de moda que té en París la principal font d’inspiració i imitació. Però sorprèn veure com aquesta sovint és de doble direcció, per tal com alguna dissenyadora sortirà dels ateliers barcelonins i determinats dissenyadors trobaran en la capital catalana el lloc idoni on instal·lar-se i muntar les seves desfilades amb maniquins humans, la gran novetat del tombant de segle.
Casamartina ressegueix les plataformes d’aquest nou art, com El Arte y la Moda, que contribueixen a la seva divulgació, com també els punts de trobada, al voltant de la muntanya de Montjuïc, en els diversos salons que s’hi organitzaran sobretot els anys 20. Especialment interessant resulta descobrir que el moment de màxim esplendor barceloní de la moda d’alta qualitat és precisament durant la IIa República, just quan París es rendeix els encants barcelonins, i com, estroncada l’etapa republicana, la crua postguerra situa els diferents dissenyadors respecte el nou sistema feixista imperant, i com, malgrat aquesta situació de precarietat, l’engranatge de l’alta costura reprèn de seguida el seu paper i es converteix en un dels estendards del nou règim. Dissenyadors i establiments lideren la capitalitat barcelonina de la moda i presenten unes propostes, observant les fotografies, que, des de la fastuositat i el gust exquisit, sorprenen els nostres ulls si els posem en relació amb les cartilles de racionament, la reconstrucció del país, la misèria i la repressió implacable.
Ben bé, un món paral·lel a la vida real, un món que no contacta amb la crua realitat de la majoria. La classe alta, com ja havíem vist en l’exposició de Sabadell a cal Garcia Planas i que ja havíem recollit en la nostra revista Quadern fa uns mesos, es munta la seva vida aliena al context, o sobre el context, i continua mantenint els seus privilegis i on els dels nous rics s’apunten al carro que els ofereix el nou règim.

L’edat d’or de l’alta costura. Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau
Josep Casamartina, editor
Jordi Puig, fotografies
Sabadell/ Oviedo, 2009, 295 pàgines
Banc Sabadell/Banco Herrero

Anuncis

Quant a davidserranoblanquer

(Sabadell, 1966)
Aquesta entrada s'ha publicat en Llibres i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s